BENVINGUTS AL NOSTRE BLOC!

Hui, 3 de maig de 2012, asseguda a la cadira d'una classe buida però acompanyada de dos boníssims alumnes, estic creant el nostre "bloc"; un racó d'internet que farem servir per a acostar-nos a l'assignatura de valencià. Ací, anirem penjant informació d'interés com ara: fotografies de Cultura Valenciana, recursos per a la classe, treballs vostres, visites de Gent Interessant... I tot allò que vosaltres, els meus alumnes, considereu que hem de ficar ací.
Espere que us agrade i que us faça profit!

Mª José.

dijous, 6 de juny de 2013

ESCRIVIM UN POC 11...

La meua xica de 1r B... que no vol que escriga el seu nom... però no sé jo... Vinga, no

seré roïna. A veure si endevineu de qui es tracta!!


Uns dies en companyia de la màgia

Clàudia estava molt entusiasmada perquè se n'anava a anar de vacances a Nova Zelanda, això no era habitual a la seva família, ja que no disposaven de molts diners.
Eixe viatge no era obsequi d’ells si no que l’havien guanyat a un sorteig, Clàudia estava decidida a pasar-ho molt bé en aquell viatge, ja que era l’únic que anava a tindre en dècades.

Un parell de dies abans del vitge Clàudia va agafar la varicel·la. Els pares de Clàudia pensaven que si la seva filla no anava ells tampoc anaven però Clàudia era molt bona persona i pensava que es mereixien anar-hi perquè es passaven tot el dia treballant. Clàudia no parava d’insistir per tal que anaren. I així ho van fer.

Els pares de Clàudia van decidir deixar-la a casa del avis de Clàudia. Com que els seus avis eren ja prou majors li van demanar ajuda a un veí, el seu nom era Marc, li havien demanat ajuda a Marc per tal que s’encarregara de Clàudia, Marc va pensar que no tenia temps perquè estava acabant la carrera de la Universitat però com que la família de Clàudia li havia fet molts favors a d’ell, no va poder dir que no.

A Clàudia no li feia gens de gràcia que una persona s’encarregara d`ella, ella pensava que amb 7 anys una persona ja era responsable per a cuidar de si mateixa i ella tenia 9.

Va arribar el dia del viatge dels pares i Clàudia es va quedar amb Marc i amb els seus pares, els pares de Clàudia li van prometre que li traurien un regal de Nova Zelanda per a que no es quedara trista per no haver-hi pogut anat. Clàudia lis va donar les gràcies però seguia trista per haver de quedar-se amb Marc. Clàudia era molt cabuda.

El primer dia que Clàudia va estar sense els seus pares Marc li va posar una pel·lícula d’acció a Clàudia, però com que Clàudia estava avorrida Marc es va llançar a parlar amb ella. Li va fer moltes preguntes, entre les quals estaven : que perquè no tenia cara d’ànim, que si estava trista de no estar amb els seus pares... Però Clàudia no va respondre a cap.

Joan era famós per fer riure a la gent i ell sabia que el que Clàudia necessitava era una sonrisa a la boca. Així que va començar a fer alguna de les seves bromes més gracioses, Clàudia no va aguantar ni deu segons va començar a riure de seguida.
Clàudia va respondre a totes les preguntes de Marc, i els dos van agafar confiança.

Clàudia també va decidir fer-li unes quantes preguntes a Marc, li va preguntar per les seves bromes, no podia fer-se una idea al cap de com se li ocorrien coses tan gracioses en segons. Marc li va dir que no era tan difícil que sols hi havia que tindre confiança en si mateix.

Amb tantes riallades que duia Clàudia es va oblidar perquè estava enfadada.

Va ser un dia molt divertit i quasi sense donar-se compte se li va passar el dia a Clàudia. Estava contenta de tindre que passar el temps que els seus pares estaven de vacances amb Marc, havia canviat totalment d’opinió respecte abans.

La resta dels dies Marc li va ensenyar a Clàudia alguns trucs de màgia, ja que Marc també era mac.

Clàudia va tindre una molt bona idea, consistia en que ell i Marc prepararen una actuació per a quan els pares tornaren a casa, a Marc li va parèixer molt bé i van començar a assatjar aquell mateix dia.

Van estar tota la setmana assajant, fins que va arribar el dia que van vindre els pares, Clàudia notava que Marc estava una mica trist, li va preguntar que perquè tenia eixa cara si anava a ser un dia meravellós, Marc estava trist per dos raons, la primera era que com els pares de Clàudia tornaven aquell mateix dia no anava a estar més temps amb Clàudia, la segona era que havia perdut una setmana d’estudi per estar amb d’ella.
Clàudia va trobar solucions en un obrir i tancar d’ulls, va proposar que els seus pares anirien a parlar amb la seua professora de la universitat per a que els exàmens se’ls facin a ell una setmana més tard, i una solució per al primer problema era que cada setmana en el restaurant de son pare, facin una actuació de manera que ells gaudirien de la actuació i son pare estalviaria un poquet més de diners cada setmana. Marc va acceptar encantat. Els pares de Clàudia van arribar del seu viatge i van gaudir de la actuació de Marc i Clàudia, es van quedar fascinats pels trucs de màgia i van riure molt amb les bromes.

Al pares de Clàudia li van parèixer fantàstiques les dues idees.

Les actuacions de Clàudia i Marc es van fer famoses a la ciutat, de manera que el restaurant del pare també.
Marc va terminar la seva carrera aprovant tots els exàmens, ja que, la professora li va deixar a Marc una setmana més per a estudiar.

Amb els diners que van guanyar de les actuacions de Clàudia i Marc van decidir fer tota la família un viatge junt a Marc, el pròxim estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada